Varanasi. Tres dies al parad'is.

Des del pati de l'hotel vam poder gaudir d'aquestes vistes al riu Ganges i a tot el poble de Varanasi. Després de recorrer amb Taxi més d'una hora de caminets i carreteres plenes de gent i cases-barraques, el taxi ens va deixar en un carrer on ja no hi entraven els cotxes i el conductor ens va guiar durant ben bé un quart d'hora per carrerons molt estrets fins arribar a l'hotel. De cop, el que semblava un laberint de carrers interminables, es va convertir en un espai obert banyat per les aigues del riu sagrat. Per la nit es fan tot tipus de rituals en molts dels ghats que hi ha repartits al llarg del riu, i una estampa com la d'aquesta nena venedora de flors per fer una ofrena al riu Ganges, és el més habitual. Tant habitual com les vendes ambulants que es succeixen per tota la ciutat i els backshees (propines) que aqui et demanen a tota hora. El dia 4 al matí, després d'estar tota la nit en vela ( la marta creu que per la mala orientació dels llits, que estaven a l'oest, i s'han d'orientar sempre al nord!!! ) a les 6 del matí vam agafar el que seria el nostre ''boat'' pel llarg del Ganges. Com podeu veure, a primera hora cada foto era una postal, i moltes barques de turites es poden veure des de bon matí. El nostre barquer, molt jovenet, va remar durant dues hores a més d'indicar-nos de tant en tant, que no es podia fer fotos en segons quins llocs.

El que sí que es podia fotografiar, eren tot el seguit de gent que s'apropa des de l'alba als ghats, per banyar-se amb l'aigua sagrada i fer tot tipus d'ofrenes al deu del sol. Malauradament, el que no es pot fotografiar són els crematoris, on durant tot el dia es cremen els cossos dels difunts al voltant de tota la gent i les cerimonies que hi fan i que per motius de respectes, doncs no es pot fotografiar.

Els barquers ambulants persegueixen les barquetes de turistes per vendre tot tipus d'objectes, entre les quals les flors per fer les ofrenes, que nosaltres ens vam animar a fer-ne una, tot i que a un preu bastant desorbitat, pero en fí, aquesta gent es guanya la vida així. Tot i així ens va agradar molt tot plegat.

El tatuatge que ens mostra Raju Baba és Shiva, ni més ni menys. El mateix que es pot venerar en el temple que té ell a casa seva. L'ultim dia d'estar a Varanasi, vam descobrir que Baba ocupa la Casta m'es elevada a la 'India, es tracta dels Sadus, la persona que est'a considerada com si fos el propi Deu, 'es a dir, Shiva.

Després de la ruta marítima, vam descobrir un dels personatges que més está marcant la nostra estancia a Varanasi. Es diu Raju Baba. Es tracta d'un Sadu, que es molt simpátic amb tothom, que només veu Chai durant el dia (una especie de te) i menja durant la nit, i el tio es un catxondo. Només cal que mireu les fotos. Es tracta d'una mena d'asceta que te vot de castedat i es pasa el dia venerant a Shiva, el deu i patró que donava nom antigament a la ciutat de Vanarasi.

Ell mateix va ser qui ens va ensenyar un lloc on en Mariá s'ho va passar de conya provant tot tipus d'instruments musicals hindús. ( aixó ho tenim també amb video, es molt divertit, jo us ho ensenyarem) Al final, ens vam comprar una flauta similar a la que tocava el protagonista de Kill Bill.

Passejar pels carrers i carrerons d'aquesta ciutat és semblant a estar en una granja - safari, on tots els animals i tenen cabuda ( uns més estimats que d'altres) peró les vaques, búfalos, gats, monos, cabres, ocells i tot tipus d'insectes són molt habituals.

Avui, dia 5 de mar,c de 2008, és la festa de Shiva, la més important de l'any a Vanarasi. Milers de persones es van congregar ahir a la nit, potser quasi tots devant del nostre hotel, per realtizar una travessia d'uns 95km. que els porta a recorrer els temples que al menys 5 cops a la vida, haurán de visitar per aconseguir el Nirvana quan morin.

Desde el patio del hotel pudimos disfrutar de unas vistas del rio Ganges i de todo el pueblo de Varanasi. Despu’es de recorrer en taxi m’as de una hora por callejuelas I carreteras llenas de gente I casas – chavolas, el taxi nos dej’o en una calle muy estrecha donde solo se podia ir andando, i nos introdujimos por el entremado de calles durante un cuarto de hora hasta que llegamos al hotel. De golpe, lo que parecia un laberinto de calles interminables, se convirti’o en un espacio abierto banyado por las aguas del rio sagrado. Por la noche se hacen todo tipo de rituals en los muchos ghats que hay repartidos a lo largo del rio, y una estampa como la de esta ninya de la foto vendiendo flores para hacer una ofrenda al rio Ganges, ‘es de lo m’as habitual. Tan habitual como los vendedores ambulantes que se suceden por toda la ciudad I los backshees (propinas) que aqui te piden a todas horas. El dia 4 por la manyana, despu’es de estar toda la noche en vela ( la Marta cree que es por la mala orientaci’on de la cama, que estaba al oeste, y hay que orientarla al norte!) a las 6 de la manyana hemos cojido el que seria nuestro primer ‘boat’ por el Ganges. Como podeis ver, a primera hora cada foto era una postal, y muchas barcas de turistas se pueden ver ya desde muy temprano. Nuestro barquero, muy jovencito, rem’o durante dos horas mientras nos indicaba de vez en cuando los sitios donde no se podian tomar fotos. Lo que s’I que pudimos fotografiar, eran el seguido de gente que se acercaba desde muy temprano a los ghats, para banyarse con el agua sagrada y hacer todo tipo de ofrendas al dios del sol. Lo que no hemos podido fotografiar son los crematorios, por respeto a las familias. Los barqueros ambulantes persiguen a las barcas de turistas para venderles todo tipo de objetos, entre los cuales las flores para hacer las ofrendas, que nosotros nos animamos a hacer una, aunque a un precio demasiado alto, pero bueno, as’i se ganan la vida aqui.