Aquesta zona de Ferragudo ens va agradar molt. Unes vistes molt maques tant cap al poble com al poble de davant, Portimao. Hi havia un home rebuscant per la sorra, que va resultar ser un buscador de cucs per fer-lo servir d'esquer.
El que no ens va agradar gens va ser un cartell en aquest mateix lloc que anunciava que en poc temps aquest paratge passaria a ser una urbanització de luxe i a l'abast de ben pocs... un desastre.
Un altre cop en ruta, vam seguir pel sur del litoral portuguès i ens vam atansar fins al punt més proper a l'atlàntic: El Cabo de San Vicente. Tot i que es un lloc on sempre hi fa fred, el dia que vam anar-hi hi feia força calor!
Les vistes son impressionants, i tot el camí amb la furgo fins allà també és molt interessant, entre tots els poblets i els penya-segats que es troba pel camí.
Per la tarda vam recórrer unes quantes platges de la costa oest de Portugal, buscant un lloc per passar-hi la nit. Després de trobar-nos varies zones plenes a rebentar de furgonetes i surfistes, com Carrapateira, vam seguir carretera amunt fins que vam arribar a Odeceixe. Un poble també bastant animat per la nit tot i ser petitó i amb la platja a uns quants quilòmetres de la vila. Allà hi ha una zona de pàrquing que vam compartir amb d'altres furgonetes en una zona molt tranquil·la i amb unes vistes espectaculars a tren d'alba. A més, a la platja hi ha uns lavabos públics. Una zona molt recomanable.
Per arribar a la zona de pàrquing es passa pel cantó esquerra del riu. Si es va pel cantó dret, la carretera està en pitjor estat però també hi ha zones per aparcar-s'hi amb molt bones vistes. L'únic problema es que està ple de mosquits!!!
Per cert, molt a prop de Odeceixe, hi ha un poble que es diu Maria Vinagre. En la carretera principal d'aquest poble hi ha un parell o tres de restaurants. El primer que et trobes vinent del sud és una churrasqueria, que et fan la carn davant teu, i que a part de ser molt molt barat, està realment bo! val la pena! ( no recordo el nom del lloc... )
Era l'últim dia amb la furgo. L'havíem de tornar cap a les 7 de la tarda a Lisboa. Així que ens vam aixecar d'hora i ens vam dirigir cap a Sines, on hi vam passar bona part del matí.
Évora no venia de camí cap a Lisboa, de fet, ens havíem de desviar uns 50 quilòmetres, però a Évora hi ha la capella dels ossos. És una capella feta amb els ossos i cranis de més de 5000 persones que va realitzar un monjo del poble. Realment impactant.
El poble de Tavira també és molt interessant de visitar i en qualsevol racó et pots trobar tot tipus de monuments i ruïnes de temps passats.
Finalment vam arribar a Lisboa i vam deixar la furgo al pàrquing de l'aeroport. Les últimes tres nits les passaríem en un hotel molt cèntric. Tant cèntric, que era impossible dormir-hi! els sorolls eren constants, i els empleats del bar de davant de la nostre finestra, que per cert, es deia bar Andorra, només feien que moure les cadires amunt i avall tota l'estona... L'hostal Pensiao Flor da Baixa no està mal, surt molt bé de preu ( sobretot si es reserva a través de la web budgetplaces ), l'únic problema es que hi fa moltíssima calor, s'ha de dormir amb les finestres obertes, i la festa a sota es constant...
El Govern va premiar aquest dijous amb 3.000 euros el projecte guanyador del Taller Emprenedors 2009, consistent en una agència de publicitat sostenible que ofereix un producte integral a petites i mitjanes empreses. El segon i tercer premis, dotats amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament, van ser per a dos plans d’empresa relacionats amb serveis de topografia i de produccions multimèdia. El Taller Emprenedors, que va començar a principis d’any amb 17 inscrits, va finalitzar ahir amb l’acte de lliurament de diplomes. En total, han estat una dotzena de particulars -cinc dels quals, universitaris- els que han finalitzat el procés, que culmina amb la presentació del pla d’empresa i una exposició pública del mateix. El projecte guanyador, que serà una realitat entre el setembre d’aquest any i el gener del 2010, combina l’oferta d’un producte integral amb la sostenibilitat. En aquest sentit, la guanyadora del primer guardó, Isabel Santaella, va afirmar que “es tracta d’un estudi creatiu que engloba diverses àrees, com són la imatge corporativa, la web i la música”, i va explicar que l’activitat es realitzarà amb “l’ús de paper reciclat o de tintes que respectin el medi ambient”.El segon premi se’l va endur l’enginyer Marc Mitjana, que invertirà els 2.000 euros en millorar la competitivitat de la seva empresa de servei de topografia, actualment ubicada a la Massana. Finalment, el tercer premi el va recollir l’operadora de càmera Marta Tibau, que va presentar el pla de l’empresa Mmviatges, una productora multimèdia caracteritzada per oferir un producte global composat per vídeo, text i fotografia. Tibau va valorar molt positivament els continguts del Taller Emprenedors, per la possibilitat de “conèixer gent que ha estat emprenedora abans que tu i aprendre de la seva experiència” i per l’aprenentatge “en els àmbits jurídic, econòmic o comptable, entre d’altres”.
La primera visita del dia va ser l'Humayun's Tomb, que és un réplica bastant semblant al Taj Mahal, peró amb un tipus de pedra vermella, i no amb marbre. A tot el voltant està ple de tombes i temples de tot tipus de personalitats de la época, així com jardins i jardiners, que no se'ls fa gaire facil suportar la calor de Nova Delhi. 
Vam anar a dinar a un restaurant recomanat per la guia, una mica car, pero que realment vam manjar bastant bé. Ens ho vam pendre en calma, i sortiem de dinar allà a les 4 - 5 de la tarda. El lloc está envoltat de jardins per tot arreu i a la tarrassa hi ha bancs com el que està sentada la marta i cap a 20 persones per atendre als clients. Molt piju tot plegat. A la tarda vam intentar visitar el Lotus temple, tal com ens havien recomanat, per la tarda nit era més maco, sí, maco sí, pero estava tancat. Així que vam donar un tomb per la ciutat, per la zona de botigues, per fer les últimes compres del viatge, i després de voltar sense parar durant tota la tarda i quasi nit, vam anar a parar a un altre dels restaurants preferits de la Marta. Els restaurants giratoris!!! Tot i que aquest no tenia res a veure amb el de Jaipur. Els cambrers eren bastant desagradables, i el menjar no va ser res de l'altre món. Així que no tenim ni fotos d'aquest lloc. Però estava prop de l'hotel, així que després vam poder tornar tot xino-xano cap a dormir.
Al dia següent, vam començar pel Birla Mandir Temple, un temple bastant nou construit per un particular en honor a Visnu i a Laxmi i Narayan, i que molta part encara estava en obres. És molt curiós per que ara els construeixen a l'estil parc d'atraccions, per fer-los més atractius tant a grans com apetits. La idea era bastant semblant al temple que vam visitar el primer dia, dedicat a Swaminarayan. 
Vam tornar cap al Lotus Temple, i aquest cop sí, amb més éxit que el dia anterior. Aquest temple no té desperdici. És el primer cop que veiem un temple en el qual no adoren a cap deu en concret, i en el qual no hi ha cap imatge, ni cap tipus de símbol en el seu interior. Només hi ha un silenci impolut i ple de gent que es reuneix, cada ú per adorar al seu déu. Molt gratificant.
La tarda la vam passar tranquilament comprant de tot a preus increíbles i gaudint d'un ambient de luxe.
El vol sortia a les dues de la matinada, així que potser vam fer més de 4 hores d'espera, ja que realment l'aeroport de New Delhi és un caos total i et recomanen anar-hi amb molt temps. I tenen raó. 
Finalment però, després de 12 hores de vol i escala a Milà altre cop per tornar, i amb una maleta de menys que es va quedar extraviada a Milà peró que la vam recuperar el dia següent, vam arribar a l'aeroport de Barcelona. Alló semblava un altre món. Que net tot! quin aire tan pur! Com canvien les coses després de tant de temps en un lloc com la índia. Una experiencia única, totalment recomenable i que és imposible que deixi indiferent a ningú.
Malgrat la bellesa del temple daurat, la poluci'o i l'estr'es continu que hi havia al centre de la ciutat ens va portar a decidir-nos per un pla alternatiu. Nom'es ens faltava per explorar la religi'o budista, aix'i que vam decidir anar a Dharamsala, on actualment viu el Dalai Lama i un bon nombre d'exiliats tibetans. Per sort, quan ja ten'iem reservat el taxi per dos dies, l'encarregat de l'hotel on est'avem sopant ens va recomanar que no hi an'essim, ja que els conflictes estaven a l'ordre del dia com a consequ'encia de les tensions amb la Xina. Nou canvi de plans. Ens van recomanar un poble tranquil de muntanya on tamb'e s'hi podien trobar alguns exiliats del Tibet. En principi, Dhalousie estava a unes quatre o cinc hores, aix'i que ens vam animar. Ten'iem dos dies per visitar-lo, ja que el tren ens sortia d'Amritsar el dia seguent cap a Delhi. No obstant aix'o, aquest cop la jugada no ens va sortir prou b'e. No tot podia ser perfecte... Despr'es d'esperar una hora a que es pos'essin d'acord a l'agencia de viatgers i de canviar tres cops de cotxe, per fi vam poder sortir amb un taxista que semblava analfabet i un nen que la Marta pensava que tenia vuit anys per'o que finalment en tenia 15 i deia que tamb'e conduia (per sort no va agafar el cotxe). El que semblava un trajecte curt es va convertir en un malson, en el qual el conductor (que possiblement no sabia llegir i encara gr'acies del nen) preguntava tot sovint a la gent per saber per on havia d'anar. 
El cam'i es va anar allargant per trams sense carretera, amb obres i cada cop per paratges m'es rurals. Nom'es la constant visio' de camps interminables de marihuana aconseguien treure'ns algun somriure. A m'es, vam comensar a pujar per uns ports de muntanya impressionants i sense valles. Finalment, vuit hores per fer un trajecte de 180 quil'ometres i una mala llet a sobre de collons. Hora prevista de sortida: 9 A.M. Hora d'arribada: 17.30 P.M. Tot un dia dins d'un cotxe per passar unes hores a un poblet de muntanya. Tot s'ha de dir que les vistes eren acollonants, amb orientaci'o cap a Cachemira, unes muntanyes forsa altes que en un primer moment vam confondre amb l'Himalaia. 
A m'es, despr'es de l'espera vam agafar un hotel de luxe per un preu m'odic, ja que era fora de temporada. Com a part negativa, els budistes van tancar el mercat durant uns dies com a mesura de protesta contra la represi'o de la xina, aix'i que ens vam haver de contentar visitant una associaci'o en pro de la llibertat del tibet on ens van donar unes webs i ens van acomiadar amb un somriure. 
S'i que vam poder gaudir d'un tranquil passeig per un cam'i que estava ple de pintures tibetanes i que ens va servir per relaxar-nos i recuperar la nostra consci'encia com a persones despr'es d'un viatge que per poc acava amb la nostra paci'encia. 
El dia seguent vam anar a un salt d'aigua on vam fer un segon passeig i despr'es vam enfilar el cam'i cap a Amritsar. Aquest cop van ser nom'es sis hores, amb dinar incl'os... aix'i que ara, despr'es de sopar nom'es ens faltaran set mes en sleeping train per arribar a Delhi, l'ultima parada abans de l'ad'eu.
Despr'es de con'eixer a Jaisalmer un canadenc que anava a Jaipur a veure el festival de l'elefant, vam decidir passar el nostre primer aniversari a la ciutat rosa. A m'es de coincidir amb aquest festival, el dia 21 de mars comensa tamb'e el holi, una festa que dura dos dies i en la qual la gent es llensa colors per celebrar l'inici de la primavera i el triomf dels deus sobre els dimonis. La primera tarda a Jaipur vam visitar un temple hind'u fet de marbre i dedicat a Laxmi Narayan. 
L'endem'a, vcomensar el dia a Amber, on hi ha una fortificaci'o en runes a uns 15 km de Jaipur. Ja a Amber, vam poder veure els primers elefants i formar part improvisada d'una banda de m'usics forsa peculiar. El fort era espectacular, tot i que sobraven uns quants milers de turistes per al nostre gust. 
Per la tarda vam anar al festival de l'elefant, en el qual ens vam poder fotografiar amb els animals guanyadors d'un concurs de decoraci'o de paquiderms. Tamb'e durant el dia 21 vam poder veure les primeres espurnes de holi, com podem veure amb les fotografies dels joves i d'un home realment xungo, que b'e podria ser l'equivalent de l'Angels en home i indi. ;) Amb molt de carinyo, xunguilla. ( Ojo! al boli Bic que porta el tio a la butxaca! )
Despr'es del festival vam anar a sopar a un restaurant peculiar: l'Om. Es tracta d'un local en forma esf'erica que triga una hora en donar tota una volta i oferir vistes panor'amiques de la ciutat. A m'es el menjar estava de conya, aix'i que un cop m'es ens hi vam abonar. 
A l'endem'a va comensar el holi de veritat. Com que estava tot tancat no vam poder visitar gaire els forts i temples, per'o a canvi vam gaudir d'un festival espectacular. A les fotos podreu veure la progressi'o d'una coloraci'o que sempre va anar in crescendo fins acabar de colors fins al cul. Per la tarda vam agafar un bus tur'istic amb el qual vam fer una ruta per la ciutat d'una hora mentre la gent cantava i tocava instruments, mentre esquiv'avem els cables d'electricitat (n'hi ha un que est'a viu de miracle, despr'es que li don'es per agafar un dels cables amb les dues mans... quin sonat!).
En el bus, vam con'eixer una fam'ilia madrilenya i un grup de tres noies basques que anaven tots plegats i vam compartir unes hores amb ells en una situaci'o que semblava d'acudit. Tamb'e vam poder trobar la que podria ser perfectament una reencarnaci'o de Kali, la deesa destructora i creadora, ( com els hi agrada aix'o de les reencarnaci'ons!) que sempre la representen treient una llarga llengua. 
Al vespre, vam tornar a agafar un tren de tercera classe per'o aquest cop vam reservar-lo mitjansant una travel agency i l'experi'encia va ser forsa millor que l'anterior: vam tenir un llit per a cadascun des del principi i hi havia forsa menys gent (un per llit). Desrpr'es de 17 hores (el trajecte m'es llarg del viatge), vam arribar a les dues de la tarda a Amritsar, una de les ciutats sagrades dels sijs. All'a vam poder veure el temple d'Or, una aut'entica maravella, i vam con'eixer el primer sij, que ens va explicar les bases de la seva religi'o i ens va vendre un dvd amb m'usica de l'India (aqu'i tothom aprofita l'avinentesa per vendre't el seu producte). 
Al vespre, vam arribar a Attari, la frontera amb Pakistan, on vam poder presenciar un parip'e folckl'oric de teatrillo, amb la baixada de bandera de les tropes dels dos paisos. M'es de 5.000 persones de la banda india i bastants menys de la pakistan'i van aglomerar-se en unes grades per poder veure com dos grups de militars feien el payaso i s'intercanviaven mirades i patadetes agressives... tot un espectacle. 
El dia 17 al mat'i vam agafar un taxista que ens va portar de Jodhpur a Ranakpur, on hi ha el temple Jainista m'es gran de la 'India i que 'es lloc de peregrinaci'o obligada per a tots els seguidors d'aquesta religi'o. La veritat 'es que el temple 'es molt guapu, i fins i tot ens el van vendre com un temple molt millor que el mateix Taj Mahal. Despr'es de passar un parell d'hores admirants aquests conjunts de temples, el taxista ens va portar per una carretera que era pitjor que la collada de tosses, pero molt interessant per la quantitat de poblets petits que anavem veient durant el trajecte. Finalment vam arribar al nostre dest'i: UDAIPUR. Per la nit no vam veure gran cosa. Nom'es les vistes del llac, que semblaven bastant xules. 
El dia 18 pel mat'i vam aprofitar per fer algunes compres de roba ( es que hi ha cada cosa que es per flipar!) i per probar-nos roba t'ipica d'aqui, com els saris que porten les noies, i que la Marta es va probar un, que tot i ser molt guapu, 'es xungo caminar amb aix'o possat!!! Per la nostra ruta matinera, tamb'e ens vam creuar amb un animal'o que encara no haviem vist: L'Elefant. S'i. Per als seguidors de les nostres trobades amb la fauna 'india, aqui van un parell de fotos. 
M'es tard vam trobar un home que ens va fer de guia per un temple i ens va ensenyar un ritual que el vam seguir al peu de lletra. Tocant 7 cops el marbe que es veu a la foto, aconseguirem la protecci'o de Visnu, i no haurem de trepitjar mai m'es un hospital. Nosaltres ho hem fet. Aviam si al menys ens protegeix durant la resta de viatge! Tamb'e ens va mostrar tamb'e el seu tatuatge de l'Om. Tot un personatge. 
Per la tarda vam fer un passeig amb barca pel llac d'Udaipur, i amb la calor que va fer durant la ruta, vam decidir al acabar anar a l'hotel, agafar el banyador, i apropar-nos a l''unic hotel de la ciutat que t'e piscina! Buah! Una tarda de luxe. Piscina, menjar a la terrasseta... i el millor de tot, vam descobrir que en una cantonada de la piscina hi havia un jacuzzi! Mare meva! vam aprofitar per veure la posta de sol des d'aquesta banyera que ens ha deixat com nous! 
Tal i com ens havien advertit, Agra 'es una ciutat on 'es millor no passar m'es d'unes poques hores, o millor dit, visitar el Taj Mahal i pirar per potes. Comissions per aqu'i, timos per all'a, preus inflats i un estr'es constant arreu. L'arribada a Agra va marcar un punt d'inflexi'o que va durar prop de dos dies. Vam llevar-nos a les 5 hores per arribar a les 6 hores al Taj Mahal i poder veure'l sense massa turistes. Realment, va ser un luxe i la primera impressi'o d'aquest excepcional mausuleu va ser forsa impactant. No obstant aix'o, a mesura que van anar arribant els turistes se'ns va fer evident que hav'iem de marxar. 
Dins de la gaireb'e perfecta simetria del palau i els seus jardins, 'unicament vam trobar una pega: la gespa estava tallada de forma forsa an'arquica, la qual cosa va cridar la nostra atenci'o, fins que vam descobrir la rudiment'aria forma en qu'e els indis arreglen els jardins. Per la tarda vam anar a Fathepur Sikri, per'o com que va ser una experi'encia poc enriquidora i menys agradable, en qu'e la minoria musulmana ens va obsequiar amb males cares i constants demandes de diners, hem decidit no posar cap fotografia.
Per la nit, vam agafar, amb tres hores de retard, el nostre primer sleeping class train, que a m'es era una segona classe. L'experi'encia va ser forsa dura. A m'es de ser els 'unics occidentals i haver el triple de persones que llits, no ens vam aclarir amb els bitllets i vam haver de dormir unes tres hores els dos en el mateix llit. Un cop a Jaipur va marxar la majoria de gent i vam poder pujar a les lliteres de dalt fins a Jhodpur. En total, 12 hores de viatge i tres d'espera.
L'arribada al Rajasthan va servir per recuperar la calma perduda i el relax anhelat durant el nostre pas per la desagradable Agra (si aneu a l'India us recomanem que visiteu el Taj Mahal i pireu). A Jodhpur, la ciutat blava, vam con'eixer la primera parella de catalans. Ja trob'avem a faltar aquest accent conegut.
Despr'es de veure el palau m'es gran de l'India, el palau museu de Umaid Bhawan, vam visitar monument commemoratiu Jaswant Thada, des d'on vam poder gaudir de les vistes de la major atracci'o tur'istica de la ciutat: el fort de Meherangarh, on encara viu el majarah'a de Jodhpur. All'a, vam con'eixer un rajastan'i amb un turbant de m'es de nou metres al cap que estava molt orgull'os del seu bigoti. Tot un personatge.
Parlar de Rajastan sembla que 'es parlar de m'usica i dansa. Nom'es el segon dia vam poder tocar una mena de viol'i, i per la nit vam gaudir d'un espectacle forsa escatol'ogic (no deixa de ser curi'os veure un grup de quatre indis amb bigoti i turbants tocant i cantant Brazil (s'i s'i, la samba) i aquesta del Jacques francesa), amb sopar de luxe incl'os, en un hotel resort de la h'ostia. 
Arribant a Orcha, vam endinsar-nos pel mig de poble i ens vam trobar alguns animals, aix'i com una fam'ilia que estava celebran un 'sadhi' o casament. All'a ens van mostrar la daga que porta el nuvi i que podeu veure en la fotografia. Per als que us va agradar la foto d’en Mari’a amb la vaca de Varanasi, aqui us deixem dos mes que no tenen desperdici.
Vam seguir passejant i despr'es d'ensenyar a fer la vaca a uns nens ens vam trobar un camperol que ens va convidar a seguir-lo a trav'es del bosc. Per a la nostra sorpresa, l'home ens estava guiant fins a uns temples abandonats molt semblants als temples dels monos del Llibre de la Selva. De la mateixa manera que amb el nuvi i els seus familiars, no vam poder parlar amb cap dels dos camperols que ens van guiar a trav'es del bosc, ja que nom'es parlaven hindi. 
Cap al vespre, vam anar al guest house per descansar una mica, per’o una m’usica que s’escoltava des de l’habitaci’o ens va cridar l’atencio’. Vam baixar i tot just davant de la porta de l’hotel vam trobar-nos una comparsa, amb tot de m’usics i gent ballant amb una carrosa amb llums I un rickshaw que portava un generador al darrera, i del qual penjaven dos fils que donaven llum a tots els membres de la rua. Vam fer un parell de fotos i vam deixar la c’amera per poder gaudir de la festa, que finalment vam descobrir que es tractava d’un sadhi, ‘es a dir un casament. Durant la vetllada vam con’eixer en Jagmohan i la seva fam’ilia, que ens van convidar a fer uns chais a casa seva i que ens va marcar els nostres dies a Orchha.
L’endem’a ens vam llevar aviat per anar a esmorsar unes paranthas (una mena de crep, per’o m’es bona) de truita i formatge. Tot seguit, vam visitar el palau del maharah’a Raj Ganga i tamb’el de l’emperador, Jehangir Majal, que van trigar uns 20 anys a construirlo i nom’es hi va estar un dia. Les imponents vistes des dels valcons del palau ens van fer gaudir moments molt tendres. 
Per la tarda, vam agafar un Autorickshaw que tamb’e ens va fer de guia, tant pels temples com pels camps de la zona, deixant-nos probar tot tipus d’aliments: Papaya, lima, shanna ( que es una mena de p’esol) i el chapati, que es la llavor amb la que fan el pa de pita, que esta bon’issim.
El Shiva Festival va complir totalment amb les expectatives i ens va portar a viure una de les jornades m’es excitants a l`India. Milers de persones es van congregar en la main street per veure passar un seguit de carrosses amb m’usiques estridents, del rotllo carnestoltes de Sitges per’o en religi’os.
A l’endem’a, i despr’es d’haver dormit bastant poc ja que davant de l’hotel hi havia un Prist (persona que connecta els fidels amb Shiva) amb un micr’ofon que no va parar durant tota la nit, l’emoci’o de passar les ‘ultimes hores a Varanasi va portar-nos a llevar-nos ben aviat, sobre les sis del mat’i. 
Vol’iem aprofitar per acomiadar-nos dels dos primers amics que hav’iem fet al pais i, com no, els vam trobar a tots dos, amb els quals vam fer dos chais (t’e indi amb Masala, ‘es a dir especies i llet) i vam prometre’ns de repertir-ho quan tornem a la ciutat (alguna cosa ens diu que algun dia hi tornarem). Tamb’e vam trobar un home que portava el trident de Shiva i que cadascuna de les tres jornades ens havia demanat almoina. El tio era tamb’e un catxondo, de manera que l’ultim dia li vam donar tot el bachshees que li hav’iem negat els altres tres dies i ens vam fer unes fotos fant’astiques amb ell.
Durant la primera jornada vam veure els temples que estaven m’es a prop de l’hotel, mentre que avui pel mat’i hem vist els que hi ha a l’est i despr’es d’escriure aquestes linies anirem a les de la zona sud. La veritat ‘es que els temples valen molt la pena. 
Hi ha algunes esculptures que tenen un alt nivell del que diuen erotisme, pero que de fet son bastant pornogr’afiques: zoof’ilia, orgies i penetracions de tota mena son bastant habituals en alguns dels temples. Tot i aix’i, un dels punts que m’es ens va alegrar el dia (les alt’issimes temperatures fan que a partir de les 11 sigui dificil estar al sol) va ser trobar un altre artes’a: un pintor.
Tot i que la idea era fer les compres al final, un cop m’es vam caure davant de la bellesa de l’artesania ‘india i vam comprar diferents pintures er’otiques, del kamasutra i del deu Ganesha. Es tracta del deu que t’e el cap d’elefant i es veu que d’ona bona sort. A m’es ‘es el preferit del Mari’a, que surt imitant-lo en un detall d’un dels temples.
Una de les novetats de la jornada d'avui ha estat haver provat per primer cop les dues modalitats de Ricksaw: el cyclericksaw i el autoricksaw. La veritat es que ha estat forc,a divertit i hem aprofitat per fotografiar el conductor que ens va portar durant la tarda als temples del sud del poble.
Despr'es de la calurosa i mogudeta visita als temples i els accidentats camins per accedir-hi, ens vam relaxar amb les vistes d'un dels tres llacs durant la posta de sol de cam'i cap al restaurant que aniriem a sopar. Alguns nens s'estaven banyant en les aigues no gaire netes. 
Un cop vam tornar al poble, vam fer realitat un dels somnis de la Marta: Vam sopar a dalt de la copa d'un arbre, acondicionat per un restaurant on vam sopar bastant b'e i amb unes vistes als temples occidentals molt agradables. A les fotos es pot veure la satisfacci'o del moment i una vista general de la ubicaci'o de l'arbre-menjador.
Per la nit es fan tot tipus de rituals en molts dels ghats que hi ha repartits al llarg del riu, i una estampa com la d'aquesta nena venedora de flors per fer una ofrena al riu Ganges, és el més habitual. Tant habitual com les vendes ambulants que es succeixen per tota la ciutat i els backshees (propines) que aqui et demanen a tota hora. 
El dia 4 al matí, després d'estar tota la nit en vela ( la marta creu que per la mala orientació dels llits, que estaven a l'oest, i s'han d'orientar sempre al nord!!! ) a les 6 del matí vam agafar el que seria el nostre ''boat'' pel llarg del Ganges. Com podeu veure, a primera hora cada foto era una postal, i moltes barques de turites es poden veure des de bon matí. El nostre barquer, molt jovenet, va remar durant dues hores a més d'indicar-nos de tant en tant, que no es podia fer fotos en segons quins llocs.
El que sí que es podia fotografiar, eren tot el seguit de gent que s'apropa des de l'alba als ghats, per banyar-se amb l'aigua sagrada i fer tot tipus d'ofrenes al deu del sol. Malauradament, el que no es pot fotografiar són els crematoris, on durant tot el dia es cremen els cossos dels difunts al voltant de tota la gent i les cerimonies que hi fan i que per motius de respectes, doncs no es pot fotografiar. 
Els barquers ambulants persegueixen les barquetes de turistes per vendre tot tipus d'objectes, entre les quals les flors per fer les ofrenes, que nosaltres ens vam animar a fer-ne una, tot i que a un preu bastant desorbitat, pero en fí, aquesta gent es guanya la vida així. Tot i així ens va agradar molt tot plegat. 
Ell mateix va ser qui ens va ensenyar un lloc on en Mariá s'ho va passar de conya provant tot tipus d'instruments musicals hindús. ( aixó ho tenim també amb video, es molt divertit, jo us ho ensenyarem) Al final, ens vam comprar una flauta similar a la que tocava el protagonista de Kill Bill. 
Passejar pels carrers i carrerons d'aquesta ciutat és semblant a estar en una granja - safari, on tots els animals i tenen cabuda ( uns més estimats que d'altres) peró les vaques, búfalos, gats, monos, cabres, ocells i tot tipus d'insectes són molt habituals.
Desde el patio del hotel pudimos disfrutar de unas vistas del rio Ganges i de todo el pueblo de Varanasi. Despu’es de recorrer en taxi m’as de una hora por callejuelas I carreteras llenas de gente I casas – chavolas, el taxi nos dej’o en una calle muy estrecha donde solo se podia ir andando, i nos introdujimos por el entremado de calles durante un cuarto de hora hasta que llegamos al hotel. De golpe, lo que parecia un laberinto de calles interminables, se convirti’o en un espacio abierto banyado por las aguas del rio sagrado. Por la noche se hacen todo tipo de rituals en los muchos ghats que hay repartidos a lo largo del rio, y una estampa como la de esta ninya de la foto vendiendo flores para hacer una ofrenda al rio Ganges, ‘es de lo m’as habitual. Tan habitual como los vendedores ambulantes que se suceden por toda la ciudad I los backshees (propinas) que aqui te piden a todas horas. El dia 4 por la manyana, despu’es de estar toda la noche en vela ( la Marta cree que es por la mala orientaci’on de la cama, que estaba al oeste, y hay que orientarla al norte!) a las 6 de la manyana hemos cojido el que seria nuestro primer ‘boat’ por el Ganges. Como podeis ver, a primera hora cada foto era una postal, y muchas barcas de turistas se pueden ver ya desde muy temprano. Nuestro barquero, muy jovencito, rem’o durante dos horas mientras nos indicaba de vez en cuando los sitios donde no se podian tomar fotos. Lo que s’I que pudimos fotografiar, eran el seguido de gente que se acercaba desde muy temprano a los ghats, para banyarse con el agua sagrada y hacer todo tipo de ofrendas al dios del sol. Lo que no hemos podido fotografiar son los crematorios, por respeto a las familias. Los barqueros ambulantes persiguen a las barcas de turistas para venderles todo tipo de objetos, entre los cuales las flores para hacer las ofrendas, que nosotros nos animamos a hacer una, aunque a un precio demasiado alto, pero bueno, as’i se ganan la vida aqui. 
Per'o el lloc que m'es ens va agradar va ser el seguent. No surt a cap de les dues guies que tenim, per'o tot i aix'i 'es el temple hinduista m'es gran del nord de la India: Akshardham. Obviament, com que no sortia a la Lonely Planet pr'acticament erem els 'unics turistes, per`o de moment va ser el que m'es ens va agradar. Malauradament no us podem oferir imatges, ja que no era permesa l`entrada de c'amera ni bosses, ni quasi res. El cas 'es que vam coneixer un seguidor de de Swaminarayan que ens va iniciar en un ritus dirigit a la veneraci'o de la seva figura amb aigua sagrada que li vam tirar per sobre per aconseguir la protecci'o contra els mals. Durant el ritus ens van posar el punt vermell al cap i ens va oferir una pulsera protectora, a m'es d`entrar en una mena de parc tem'atic sobre la vida de Swaminarayan i vam veure les fonts de Montjuic amb m'usica 'india. Per flipar. Com que no tenim fotos, us deixem una mostra de les pintes que port'avem despr'es de posar-nos el punt hind'u.
Finalment, avui hem arribat a Varanasi, la ciutat sagrada del Ganges. Comensa el viatge de veritat a l`'India profunda. La gent aqu'i t'e la pell m'es fosca i nom'es amb l`entramat de carrers que hem hagut de rec'orrer per arribar al guest house ja ens fa t'emer que ser'a f'acil perdre's. Per sort l'hotel que haviem reservat per internet es tal i com sortia a les fotos. Impresionant les vistes des de la terrassa que tenim. L'unic inconvenient, es que no podem deixar ni la porta oberta ni res a la terrassa per que sino els monos s'ho emporten. Aquesta es la vista des de l'habitacio. Ja estem ansiosos per veure els crematoris i fer una ruta amb barca pel ganges dema l'alba.
