dimarts, 8 d’agost de 2017

dimecres, 16 de juny de 2010

FURGOADDICTES

Durant la última setmana de maig i les dues primeres de juny d'aquest any 2010 hem estat gravant els furgoracons de la sèrie Furgoaddictes, un projecte molt engrescador i que tira endavant gràcies a totes les col·laboracions i ajuts d'amics i conneguts.

Tots els detalls del viatge els podeu seguir a través del nostre web www.mmviatges.com o fer-vos seguidors de la pàgina "furgoaddictes" del facebook, on anirem informant de totes les novetats!

dissabte, 12 de desembre de 2009

SUR de PORTUGAL amb Furgo ( segona part )

Aquesta zona de Ferragudo ens va agradar molt. Unes vistes molt maques tant cap al poble com al poble de davant, Portimao. Hi havia un home rebuscant per la sorra, que va resultar ser un buscador de cucs per fer-lo servir d'esquer.

El que no ens va agradar gens va ser un cartell en aquest mateix lloc que anunciava que en poc temps aquest paratge passaria a ser una urbanització de luxe i a l'abast de ben pocs... un desastre.
Un altre cop en ruta, vam seguir pel sur del litoral portuguès i ens vam atansar fins al punt més proper a l'atlàntic: El Cabo de San Vicente. Tot i que es un lloc on sempre hi fa fred, el dia que vam anar-hi hi feia força calor!
Les vistes son impressionants, i tot el camí amb la furgo fins allà també és molt interessant, entre tots els poblets i els penya-segats que es troba pel camí.
Per la tarda vam recórrer unes quantes platges de la costa oest de Portugal, buscant un lloc per passar-hi la nit. Després de trobar-nos varies zones plenes a rebentar de furgonetes i surfistes, com Carrapateira, vam seguir carretera amunt fins que vam arribar a Odeceixe. Un poble també bastant animat per la nit tot i ser petitó i amb la platja a uns quants quilòmetres de la vila. Allà hi ha una zona de pàrquing que vam compartir amb d'altres furgonetes en una zona molt tranquil·la i amb unes vistes espectaculars a tren d'alba. A més, a la platja hi ha uns lavabos públics. Una zona molt recomanable.
Per arribar a la zona de pàrquing es passa pel cantó esquerra del riu. Si es va pel cantó dret, la carretera està en pitjor estat però també hi ha zones per aparcar-s'hi amb molt bones vistes. L'únic problema es que està ple de mosquits!!!
Per cert, molt a prop de Odeceixe, hi ha un poble que es diu Maria Vinagre. En la carretera principal d'aquest poble hi ha un parell o tres de restaurants. El primer que et trobes vinent del sud és una churrasqueria, que et fan la carn davant teu, i que a part de ser molt molt barat, està realment bo! val la pena! ( no recordo el nom del lloc... )

Era l'últim dia amb la furgo. L'havíem de tornar cap a les 7 de la tarda a Lisboa. Així que ens vam aixecar d'hora i ens vam dirigir cap a Sines, on hi vam passar bona part del matí.
Évora no venia de camí cap a Lisboa, de fet, ens havíem de desviar uns 50 quilòmetres, però a Évora hi ha la capella dels ossos. És una capella feta amb els ossos i cranis de més de 5000 persones que va realitzar un monjo del poble. Realment impactant.
El poble de Tavira també és molt interessant de visitar i en qualsevol racó et pots trobar tot tipus de monuments i ruïnes de temps passats.
Finalment vam arribar a Lisboa i vam deixar la furgo al pàrquing de l'aeroport. Les últimes tres nits les passaríem en un hotel molt cèntric. Tant cèntric, que era impossible dormir-hi! els sorolls eren constants, i els empleats del bar de davant de la nostre finestra, que per cert, es deia bar Andorra, només feien que moure les cadires amunt i avall tota l'estona... L'hostal Pensiao Flor da Baixa no està mal, surt molt bé de preu ( sobretot si es reserva a través de la web budgetplaces ), l'únic problema es que hi fa moltíssima calor, s'ha de dormir amb les finestres obertes, i la festa a sota es constant...

SUR de PORTUGAL amb Furgo ( primera part )

Durant l'agost de 2009, vam llogar una furgo a través d'internet a l'empresa SIXT. La vam recollir a l'aeroport de FARO, ja cap al tard. Havíem demanat una FIAT SCUDO, una furgo petitona i ideal per dormir-hi dues persones. Però resulta que no la tenien disponible, així que pel mateix preu, ens deixaven la següent de la gamma superior. Aixó vol dir una IVECO DAILY enooooorme! Quan la vam veure no ens veiem en cor d'anar amb aquell trasto tan gros... però va ser entrar-hi, veure que el seient era com el dels camions, amb motlles! i vam dir.... val! ens la quedem :D Com que era de nit, vam decidir quedar-nos aprop de Faro, així que vam anar fins a OLAHO, un poble molt macu i petitó, on vam poder aparcar en el centre! ( no sense donar bastantes voltes abans... no es fàcil aparcar aquest trasto per primer cop! ).
Va resultar ser un lloc amb força animació nocturna, amb músics en directe, gent per tot arreu i amb un port molt agradable per passejar-s'hi.
L'endemà, ens vam llevar i ens vam dirigir cap a Tavira, a pocs quilòmetres de Olaho. Vam aconseguir aparcar la furgo ( aquest cop va ser molt fàcil...) i vam recórrer aquest poblet costaner ple d'encant.
Amb camins empedrats i de cases blanques, és un lloc molt maco per passejar-s'hi.
Des del poble, es pot agafar un vaixell que et porta fins a la Illa de Tavira. Un lloc que prometia ser molt maco, de fet ho és, però està tant ple de gent, de xiringuitos i de tot, que no posarem cap foto ni recomanarem que hi aneu. De fet, vam marxar de seguida i ens vam dirigir cap a poblets més petits i menys turístics, que son els que ens agraden.
Així vam arribar a Salir. Un poble realment petit, també sense problemes per aparcar ( tot i que després de dos dies ja començàvem a agafar-li confiança) i on només hi havien dos restaurants. Un d'ells, el Papagayo Dourado. Un dels llocs on millor vam menjar en la nostra estada al sud de Portugal. Si hi aneu, proveu la Espetada de Vitela. Es com una mena de Pinxo de vedella, realment boníssim.
A part de ser un lloc tranquil per dormir amb furgo ( tot i que vam aparcar a peu de carretera), just a darrera de la oficina de turisme hi ha uns lavabos públics, ideals per poder rentar-se una mica!
Aprofitant el bon temps, el nostre segon matí amb la furgo va ser direcció a Alte. Poble petit de muntanya amb zones termals naturals. En aquesta es pot nadar amb tota la calma i tenen preparada una zona enjardinada on les famílies venen a passar la tarda. Un lloc molt tranquil i agradable. S'hi arriba per la carretera de sorra que surt de darrera del cementiri.
Per la tarda vam emprendre rumb cap a la platja. Albor és una bona alternativa a la Albufeira, un lloc massa turístic i que volíem evitar. Albor també és un lloc curiós, amb formacions rocoses per on pots passar per dins i que entre les diferents roques es formen illes o platgetes molt acollidores.
Ja cap al tard, volíem trobar un lloc tranquil per passar la nit i si podia ser, a prop de la platja. El vam trobar. Ferragudo. Un poblet amb encara una part pescadora, amb encant, una mica turístic, i per sort, encara amb zones verges i tranquil·les per poder aparcar-nos. Hi havia més furgos, així que ens vam animar, i entre que era fosc i no sabíem ben bé on érem, vam acabar posant la furgo en una zona de sorra on va quedar totalment encallada. Ideal per a que no te la robin! Com que vam posar l'assegurança a tot risc ;) vam trucar la grua que ens vingués a treure, i va ser tot un espectacle. Al final vam acabar anant a fer una caneca ( birra de mig litre ) amb el conductor de la grua.

divendres, 26 de juny de 2009

Mmviatges guanya el 3er premi del Taller Emprenedors 2009!

El pla d'Empresa Mmviatges elaborat durant el Taller Emprenedors 2009 d'Andorra ha aconseguit el 3er premi, dotat amb 1000€.
Aquest és un molt bon inici, que ens anima moltíssim a seguir endevant amb el projecte!
us afageixo la notícia que en Marià ha escrit pel diari BON DIA.
Gràcies a tots per el vostre suport! estem molt contents i agraïts!

El Govern va premiar aquest dijous amb 3.000 euros el projecte guanyador del Taller Emprenedors 2009, consistent en una agència de publicitat sostenible que ofereix un producte integral a petites i mitjanes empreses. El segon i tercer premis, dotats amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament, van ser per a dos plans d’empresa relacionats amb serveis de topografia i de produccions multimèdia. El Taller Emprenedors, que va començar a principis d’any amb 17 inscrits, va finalitzar ahir amb l’acte de lliurament de diplomes. En total, han estat una dotzena de particulars -cinc dels quals, universitaris- els que han finalitzat el procés, que culmina amb la presentació del pla d’empresa i una exposició pública del mateix. El projecte guanyador, que serà una realitat entre el setembre d’aquest any i el gener del 2010, combina l’oferta d’un producte integral amb la sostenibilitat. En aquest sentit, la guanyadora del primer guardó, Isabel Santaella, va afirmar que “es tracta d’un estudi creatiu que engloba diverses àrees, com són la imatge corporativa, la web i la música”, i va explicar que l’activitat es realitzarà amb “l’ús de paper reciclat o de tintes que respectin el medi ambient”.El segon premi se’l va endur l’enginyer Marc Mitjana, que invertirà els 2.000 euros en millorar la competitivitat de la seva empresa de servei de topografia, actualment ubicada a la Massana. Finalment, el tercer premi el va recollir l’operadora de càmera Marta Tibau, que va presentar el pla de l’empresa Mmviatges, una productora multimèdia caracteritzada per oferir un producte global composat per vídeo, text i fotografia. Tibau va valorar molt positivament els continguts del Taller Emprenedors, per la possibilitat de “conèixer gent que ha estat emprenedora abans que tu i aprendre de la seva experiència” i per l’aprenentatge “en els àmbits jurídic, econòmic o comptable, entre d’altres”.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Les mirades de Shiva

Podeu visitar la galeria d'imatges de l'exposició a la nova web http://www.mmviatges.com/expo

dimarts, 22 d’abril de 2008

Final del viatge a New Delhi

Els dos últims dies a la Índia els vam passar a Delhi. Vam arribar d' Amristar a les 7 del matí, ( un viatge molt maco, amb una dona gallego-anglesa molt simpàtica! ) i després de trucar a un parell o tres d'hotels, ens vam decidir per un que no sortia a la guia, el Prem Sagar, que tot i ser el més car dels hotels de tot el viatge ( 60€ la nit ), estava molt net, molt céntric i bé, no teniem més ganes de seguir buscant.
La primera visita del dia va ser l'Humayun's Tomb, que és un réplica bastant semblant al Taj Mahal, peró amb un tipus de pedra vermella, i no amb marbre. A tot el voltant està ple de tombes i temples de tot tipus de personalitats de la época, així com jardins i jardiners, que no se'ls fa gaire facil suportar la calor de Nova Delhi.

Vam anar a dinar a un restaurant recomanat per la guia, una mica car, pero que realment vam manjar bastant bé. Ens ho vam pendre en calma, i sortiem de dinar allà a les 4 - 5 de la tarda. El lloc está envoltat de jardins per tot arreu i a la tarrassa hi ha bancs com el que està sentada la marta i cap a 20 persones per atendre als clients. Molt piju tot plegat. A la tarda vam intentar visitar el Lotus temple, tal com ens havien recomanat, per la tarda nit era més maco, sí, maco sí, pero estava tancat. Així que vam donar un tomb per la ciutat, per la zona de botigues, per fer les últimes compres del viatge, i després de voltar sense parar durant tota la tarda i quasi nit, vam anar a parar a un altre dels restaurants preferits de la Marta. Els restaurants giratoris!!! Tot i que aquest no tenia res a veure amb el de Jaipur. Els cambrers eren bastant desagradables, i el menjar no va ser res de l'altre món. Així que no tenim ni fotos d'aquest lloc. Però estava prop de l'hotel, així que després vam poder tornar tot xino-xano cap a dormir.

Al dia següent, vam començar pel Birla Mandir Temple, un temple bastant nou construit per un particular en honor a Visnu i a Laxmi i Narayan, i que molta part encara estava en obres. És molt curiós per que ara els construeixen a l'estil parc d'atraccions, per fer-los més atractius tant a grans com apetits. La idea era bastant semblant al temple que vam visitar el primer dia, dedicat a Swaminarayan.

Vam tornar cap al Lotus Temple, i aquest cop sí, amb més éxit que el dia anterior. Aquest temple no té desperdici. És el primer cop que veiem un temple en el qual no adoren a cap deu en concret, i en el qual no hi ha cap imatge, ni cap tipus de símbol en el seu interior. Només hi ha un silenci impolut i ple de gent que es reuneix, cada ú per adorar al seu déu. Molt gratificant.
Voliem pasar la tarda al barri del pagjang, que está ple de botiguetes i de tot tipus de gent. El problema és que vam trigar quasi una hora en arribar-hi, ja que el nostre rickshaw va parar a posar gasolina en la gasolinera més transitada de tot nova delhi! Tot i que en Marià li va fer notar la seva disconformitat, ens vam haver d'esperar a l'eterna i caótica cua.
La tarda la vam passar tranquilament comprant de tot a preus increíbles i gaudint d'un ambient de luxe.
A la nit, vam optar per tornar a sopar al mateix restaurant que habíem anat a dinar el dia anterior, per tornar a degustar el gazpatxo de antequera, especialitat de la casa. Realment, estava molt bó, pero está clar, que porta tots els ingredients que no es poden pendre en un país com la índia. Vegetals crus i aigua. Així que, les últímes hores a la índia es van convertir en una auténtica pesadilla, amb mal de panxa i visitant el bany cada 5 minuts. Encara hem d'apendre bé el que es pot i no es pot menjar a la índia!!!
El vol sortia a les dues de la matinada, així que potser vam fer més de 4 hores d'espera, ja que realment l'aeroport de New Delhi és un caos total i et recomanen anar-hi amb molt temps. I tenen raó. Finalment però, després de 12 hores de vol i escala a Milà altre cop per tornar, i amb una maleta de menys que es va quedar extraviada a Milà peró que la vam recuperar el dia següent, vam arribar a l'aeroport de Barcelona. Alló semblava un altre món. Que net tot! quin aire tan pur! Com canvien les coses després de tant de temps en un lloc com la índia. Una experiencia única, totalment recomenable i que és imposible que deixi indiferent a ningú.

dimecres, 26 de març de 2008

Dalhousie... Catorze hores de viatge per les muntanyes

Malgrat la bellesa del temple daurat, la poluci'o i l'estr'es continu que hi havia al centre de la ciutat ens va portar a decidir-nos per un pla alternatiu. Nom'es ens faltava per explorar la religi'o budista, aix'i que vam decidir anar a Dharamsala, on actualment viu el Dalai Lama i un bon nombre d'exiliats tibetans. Per sort, quan ja ten'iem reservat el taxi per dos dies, l'encarregat de l'hotel on est'avem sopant ens va recomanar que no hi an'essim, ja que els conflictes estaven a l'ordre del dia com a consequ'encia de les tensions amb la Xina. Nou canvi de plans. Ens van recomanar un poble tranquil de muntanya on tamb'e s'hi podien trobar alguns exiliats del Tibet. En principi, Dhalousie estava a unes quatre o cinc hores, aix'i que ens vam animar. Ten'iem dos dies per visitar-lo, ja que el tren ens sortia d'Amritsar el dia seguent cap a Delhi. No obstant aix'o, aquest cop la jugada no ens va sortir prou b'e. No tot podia ser perfecte... Despr'es d'esperar una hora a que es pos'essin d'acord a l'agencia de viatgers i de canviar tres cops de cotxe, per fi vam poder sortir amb un taxista que semblava analfabet i un nen que la Marta pensava que tenia vuit anys per'o que finalment en tenia 15 i deia que tamb'e conduia (per sort no va agafar el cotxe). El que semblava un trajecte curt es va convertir en un malson, en el qual el conductor (que possiblement no sabia llegir i encara gr'acies del nen) preguntava tot sovint a la gent per saber per on havia d'anar. El cam'i es va anar allargant per trams sense carretera, amb obres i cada cop per paratges m'es rurals. Nom'es la constant visio' de camps interminables de marihuana aconseguien treure'ns algun somriure. A m'es, vam comensar a pujar per uns ports de muntanya impressionants i sense valles. Finalment, vuit hores per fer un trajecte de 180 quil'ometres i una mala llet a sobre de collons. Hora prevista de sortida: 9 A.M. Hora d'arribada: 17.30 P.M. Tot un dia dins d'un cotxe per passar unes hores a un poblet de muntanya. Tot s'ha de dir que les vistes eren acollonants, amb orientaci'o cap a Cachemira, unes muntanyes forsa altes que en un primer moment vam confondre amb l'Himalaia. A m'es, despr'es de l'espera vam agafar un hotel de luxe per un preu m'odic, ja que era fora de temporada. Com a part negativa, els budistes van tancar el mercat durant uns dies com a mesura de protesta contra la represi'o de la xina, aix'i que ens vam haver de contentar visitant una associaci'o en pro de la llibertat del tibet on ens van donar unes webs i ens van acomiadar amb un somriure. S'i que vam poder gaudir d'un tranquil passeig per un cam'i que estava ple de pintures tibetanes i que ens va servir per relaxar-nos i recuperar la nostra consci'encia com a persones despr'es d'un viatge que per poc acava amb la nostra paci'encia. El dia seguent vam anar a un salt d'aigua on vam fer un segon passeig i despr'es vam enfilar el cam'i cap a Amritsar. Aquest cop van ser nom'es sis hores, amb dinar incl'os... aix'i que ara, despr'es de sopar nom'es ens faltaran set mes en sleeping train per arribar a Delhi, l'ultima parada abans de l'ad'eu.

dilluns, 24 de març de 2008

Un aniversari amb colors i elefants

Despr'es de con'eixer a Jaisalmer un canadenc que anava a Jaipur a veure el festival de l'elefant, vam decidir passar el nostre primer aniversari a la ciutat rosa. A m'es de coincidir amb aquest festival, el dia 21 de mars comensa tamb'e el holi, una festa que dura dos dies i en la qual la gent es llensa colors per celebrar l'inici de la primavera i el triomf dels deus sobre els dimonis. La primera tarda a Jaipur vam visitar un temple hind'u fet de marbre i dedicat a Laxmi Narayan.

L'endem'a, vcomensar el dia a Amber, on hi ha una fortificaci'o en runes a uns 15 km de Jaipur. Ja a Amber, vam poder veure els primers elefants i formar part improvisada d'una banda de m'usics forsa peculiar. El fort era espectacular, tot i que sobraven uns quants milers de turistes per al nostre gust.

Per la tarda vam anar al festival de l'elefant, en el qual ens vam poder fotografiar amb els animals guanyadors d'un concurs de decoraci'o de paquiderms. Tamb'e durant el dia 21 vam poder veure les primeres espurnes de holi, com podem veure amb les fotografies dels joves i d'un home realment xungo, que b'e podria ser l'equivalent de l'Angels en home i indi. ;) Amb molt de carinyo, xunguilla. ( Ojo! al boli Bic que porta el tio a la butxaca! )Despr'es del festival vam anar a sopar a un restaurant peculiar: l'Om. Es tracta d'un local en forma esf'erica que triga una hora en donar tota una volta i oferir vistes panor'amiques de la ciutat. A m'es el menjar estava de conya, aix'i que un cop m'es ens hi vam abonar. A l'endem'a va comensar el holi de veritat. Com que estava tot tancat no vam poder visitar gaire els forts i temples, per'o a canvi vam gaudir d'un festival espectacular. A les fotos podreu veure la progressi'o d'una coloraci'o que sempre va anar in crescendo fins acabar de colors fins al cul. Per la tarda vam agafar un bus tur'istic amb el qual vam fer una ruta per la ciutat d'una hora mentre la gent cantava i tocava instruments, mentre esquiv'avem els cables d'electricitat (n'hi ha un que est'a viu de miracle, despr'es que li don'es per agafar un dels cables amb les dues mans... quin sonat!).


En el bus, vam con'eixer una fam'ilia madrilenya i un grup de tres noies basques que anaven tots plegats i vam compartir unes hores amb ells en una situaci'o que semblava d'acudit. Tamb'e vam poder trobar la que podria ser perfectament una reencarnaci'o de Kali, la deesa destructora i creadora, ( com els hi agrada aix'o de les reencarnaci'ons!) que sempre la representen treient una llarga llengua.

Al vespre, vam tornar a agafar un tren de tercera classe per'o aquest cop vam reservar-lo mitjansant una travel agency i l'experi'encia va ser forsa millor que l'anterior: vam tenir un llit per a cadascun des del principi i hi havia forsa menys gent (un per llit). Desrpr'es de 17 hores (el trajecte m'es llarg del viatge), vam arribar a les dues de la tarda a Amritsar, una de les ciutats sagrades dels sijs. All'a vam poder veure el temple d'Or, una aut'entica maravella, i vam con'eixer el primer sij, que ens va explicar les bases de la seva religi'o i ens va vendre un dvd amb m'usica de l'India (aqu'i tothom aprofita l'avinentesa per vendre't el seu producte).

El dia seguent vam visitar el temple per dins i vam anar al jard'i on una tropa brit'anica va carregar-se 200 persones i va deixar uns 1.500 ferits durant una manifestaci'o pac'ifica durant l'epoca de Ghandi i de la cerca de la independ'encia de la India de l'imperi brit'anic (Un tigre en 'Africa?).

Al vespre, vam arribar a Attari, la frontera amb Pakistan, on vam poder presenciar un parip'e folckl'oric de teatrillo, amb la baixada de bandera de les tropes dels dos paisos. M'es de 5.000 persones de la banda india i bastants menys de la pakistan'i van aglomerar-se en unes grades per poder veure com dos grups de militars feien el payaso i s'intercanviaven mirades i patadetes agressives... tot un espectacle.