Festa de Shiva a Varanasi i Khajuraho

El Shiva Festival va complir totalment amb les expectatives i ens va portar a viure una de les jornades m’es excitants a l`India. Milers de persones es van congregar en la main street per veure passar un seguit de carrosses amb m’usiques estridents, del rotllo carnestoltes de Sitges per’o en religi’os.

Tot i que es tract’es del carrer principal de Varanasi, hauria estat pr’acticament impossible arribar-hi si no hagu’es estat per l`Anil, un comerciant que vam con’eixer el segon dia d`estar a Varanasi i que ens va acollir a casa de la seva fam’ilia.

All’a vam con’eixer el seu oncle, que formava part de la sisena generaci’o d’una fam’ilia d’alquimistes i ens va ensenyar i vendre diverses frag’ancies que havia destilat artesanalment per posar als olis de massatge. Vam sortir flipant de la casa i despr’es el seu nebot ens va guiar per tot el carrer principal i per diferents temples, ja que durant tota la nit la gent va anar a aquests centres sagrats per pregar a Shiva (n`hi ha un per cada casa, ‘es a dir, milions, tot i que alguns s’on especialment emblem’atics).

A l’endem’a, i despr’es d’haver dormit bastant poc ja que davant de l’hotel hi havia un Prist (persona que connecta els fidels amb Shiva) amb un micr’ofon que no va parar durant tota la nit, l’emoci’o de passar les ‘ultimes hores a Varanasi va portar-nos a llevar-nos ben aviat, sobre les sis del mat’i.

Vol’iem aprofitar per acomiadar-nos dels dos primers amics que hav’iem fet al pais i, com no, els vam trobar a tots dos, amb els quals vam fer dos chais (t’e indi amb Masala, ‘es a dir especies i llet) i vam prometre’ns de repertir-ho quan tornem a la ciutat (alguna cosa ens diu que algun dia hi tornarem). Tamb’e vam trobar un home que portava el trident de Shiva i que cadascuna de les tres jornades ens havia demanat almoina. El tio era tamb’e un catxondo, de manera que l’ultim dia li vam donar tot el bachshees que li hav’iem negat els altres tres dies i ens vam fer unes fotos fant’astiques amb ell.

Malgrat la boira que hi havia des de primera hora del mat’i, el nostre ‘ultim vol intern va acabar sortint amb pocs minuts de retard i mitja hora despr’es est’avem a Kajurajho, el poble dels temples jainistes amb escultures er’otiques. Si a Varanasi celebraven el festival de Shiva el dia abans, a Kajurajho el celebraven el dia despr’es, aix’i que vam arribar-hi el dia que m’es peregrins entren als temples, que tenien l’entrada gratuita per a l’ocasio’. Tot i que sembl’es un bon senyal, el fet que hi hagu’es tanta gent al carrer ens va estressar una mica, ja que semblava que tothom ens mir’es de forma hostil.

El fet que les sensacions del viatge haguessin anat in crescendo fins arribar a un nivell que no haur’iem assolit ni en els nostres millors somnis va fer que l’arribada a Kahjurajho i el primer dia d’estancia fos de ‘bajon’. ‘Es per aix’o que vam optar per anar a un espectacle de dansa cl’asica per mirar de relaxar-nos, tot i que finalment va ser massa tur’istic i una mica cutrillo. Tret d’una ballarina que ho feia realment b’e, la resta de l’espectacle s’assemblava m’es a un festival de fi de curs que altra cosa.

Durant la primera jornada vam veure els temples que estaven m’es a prop de l’hotel, mentre que avui pel mat’i hem vist els que hi ha a l’est i despr’es d’escriure aquestes linies anirem a les de la zona sud. La veritat ‘es que els temples valen molt la pena.

Hi ha algunes esculptures que tenen un alt nivell del que diuen erotisme, pero que de fet son bastant pornogr’afiques: zoof’ilia, orgies i penetracions de tota mena son bastant habituals en alguns dels temples. Tot i aix’i, un dels punts que m’es ens va alegrar el dia (les alt’issimes temperatures fan que a partir de les 11 sigui dificil estar al sol) va ser trobar un altre artes’a: un pintor. Tot i que la idea era fer les compres al final, un cop m’es vam caure davant de la bellesa de l’artesania ‘india i vam comprar diferents pintures er’otiques, del kamasutra i del deu Ganesha. Es tracta del deu que t’e el cap d’elefant i es veu que d’ona bona sort. A m’es ‘es el preferit del Mari’a, que surt imitant-lo en un detall d’un dels temples.
Una de les novetats de la jornada d'avui ha estat haver provat per primer cop les dues modalitats de Ricksaw: el cyclericksaw i el autoricksaw. La veritat es que ha estat forc,a divertit i hem aprofitat per fotografiar el conductor que ens va portar durant la tarda als temples del sud del poble.

Despr'es de la calurosa i mogudeta visita als temples i els accidentats camins per accedir-hi, ens vam relaxar amb les vistes d'un dels tres llacs durant la posta de sol de cam'i cap al restaurant que aniriem a sopar. Alguns nens s'estaven banyant en les aigues no gaire netes.

Un cop vam tornar al poble, vam fer realitat un dels somnis de la Marta: Vam sopar a dalt de la copa d'un arbre, acondicionat per un restaurant on vam sopar bastant b'e i amb unes vistes als temples occidentals molt agradables. A les fotos es pot veure la satisfacci'o del moment i una vista general de la ubicaci'o de l'arbre-menjador.