La primera visita del dia va ser l'Humayun's Tomb, que és un réplica bastant semblant al Taj Mahal, peró amb un tipus de pedra vermella, i no amb marbre. A tot el voltant està ple de tombes i temples de tot tipus de personalitats de la época, així com jardins i jardiners, que no se'ls fa gaire facil suportar la calor de Nova Delhi. 
Vam anar a dinar a un restaurant recomanat per la guia, una mica car, pero que realment vam manjar bastant bé. Ens ho vam pendre en calma, i sortiem de dinar allà a les 4 - 5 de la tarda. El lloc está envoltat de jardins per tot arreu i a la tarrassa hi ha bancs com el que està sentada la marta i cap a 20 persones per atendre als clients. Molt piju tot plegat. A la tarda vam intentar visitar el Lotus temple, tal com ens havien recomanat, per la tarda nit era més maco, sí, maco sí, pero estava tancat. Així que vam donar un tomb per la ciutat, per la zona de botigues, per fer les últimes compres del viatge, i després de voltar sense parar durant tota la tarda i quasi nit, vam anar a parar a un altre dels restaurants preferits de la Marta. Els restaurants giratoris!!! Tot i que aquest no tenia res a veure amb el de Jaipur. Els cambrers eren bastant desagradables, i el menjar no va ser res de l'altre món. Així que no tenim ni fotos d'aquest lloc. Però estava prop de l'hotel, així que després vam poder tornar tot xino-xano cap a dormir.
Al dia següent, vam començar pel Birla Mandir Temple, un temple bastant nou construit per un particular en honor a Visnu i a Laxmi i Narayan, i que molta part encara estava en obres. És molt curiós per que ara els construeixen a l'estil parc d'atraccions, per fer-los més atractius tant a grans com apetits. La idea era bastant semblant al temple que vam visitar el primer dia, dedicat a Swaminarayan.
Vam tornar cap al Lotus Temple, i aquest cop sí, amb més éxit que el dia anterior. Aquest temple no té desperdici. És el primer cop que veiem un temple en el qual no adoren a cap deu en concret, i en el qual no hi ha cap imatge, ni cap tipus de símbol en el seu interior. Només hi ha un silenci impolut i ple de gent que es reuneix, cada ú per adorar al seu déu. Molt gratificant.Voliem pasar la tarda al barri del pagjang, que está ple de botiguetes i de tot tipus de gent. El problema és que vam trigar quasi una hora en arribar-hi, ja que el nostre rickshaw va parar a posar gasolina en la gasolinera més transitada de tot nova delhi! Tot i que en Marià li va fer notar la seva disconformitat, ens vam haver d'esperar a l'eterna i caótica cua.
La tarda la vam passar tranquilament comprant de tot a preus increíbles i gaudint d'un ambient de luxe.
El vol sortia a les dues de la matinada, així que potser vam fer més de 4 hores d'espera, ja que realment l'aeroport de New Delhi és un caos total i et recomanen anar-hi amb molt temps. I tenen raó. 
Finalment però, després de 12 hores de vol i escala a Milà altre cop per tornar, i amb una maleta de menys que es va quedar extraviada a Milà peró que la vam recuperar el dia següent, vam arribar a l'aeroport de Barcelona. Alló semblava un altre món. Que net tot! quin aire tan pur! Com canvien les coses després de tant de temps en un lloc com la índia. Una experiencia única, totalment recomenable i que és imposible que deixi indiferent a ningú.
Malgrat la bellesa del temple daurat, la poluci'o i l'estr'es continu que hi havia al centre de la ciutat ens va portar a decidir-nos per un pla alternatiu. Nom'es ens faltava per explorar la religi'o budista, aix'i que vam decidir anar a Dharamsala, on actualment viu el Dalai Lama i un bon nombre d'exiliats tibetans. Per sort, quan ja ten'iem reservat el taxi per dos dies, l'encarregat de l'hotel on est'avem sopant ens va recomanar que no hi an'essim, ja que els conflictes estaven a l'ordre del dia com a consequ'encia de les tensions amb la Xina. Nou canvi de plans. Ens van recomanar un poble tranquil de muntanya on tamb'e s'hi podien trobar alguns exiliats del Tibet. En principi, Dhalousie estava a unes quatre o cinc hores, aix'i que ens vam animar. Ten'iem dos dies per visitar-lo, ja que el tren ens sortia d'Amritsar el dia seguent cap a Delhi. No obstant aix'o, aquest cop la jugada no ens va sortir prou b'e. No tot podia ser perfecte... Despr'es d'esperar una hora a que es pos'essin d'acord a l'agencia de viatgers i de canviar tres cops de cotxe, per fi vam poder sortir amb un taxista que semblava analfabet i un nen que la Marta pensava que tenia vuit anys per'o que finalment en tenia 15 i deia que tamb'e conduia (per sort no va agafar el cotxe). El que semblava un trajecte curt es va convertir en un malson, en el qual el conductor (que possiblement no sabia llegir i encara gr'acies del nen) preguntava tot sovint a la gent per saber per on havia d'anar. 
El cam'i es va anar allargant per trams sense carretera, amb obres i cada cop per paratges m'es rurals. Nom'es la constant visio' de camps interminables de marihuana aconseguien treure'ns algun somriure. A m'es, vam comensar a pujar per uns ports de muntanya impressionants i sense valles. Finalment, vuit hores per fer un trajecte de 180 quil'ometres i una mala llet a sobre de collons. Hora prevista de sortida: 9 A.M. Hora d'arribada: 17.30 P.M. Tot un dia dins d'un cotxe per passar unes hores a un poblet de muntanya. Tot s'ha de dir que les vistes eren acollonants, amb orientaci'o cap a Cachemira, unes muntanyes forsa altes que en un primer moment vam confondre amb l'Himalaia. 
A m'es, despr'es de l'espera vam agafar un hotel de luxe per un preu m'odic, ja que era fora de temporada. Com a part negativa, els budistes van tancar el mercat durant uns dies com a mesura de protesta contra la represi'o de la xina, aix'i que ens vam haver de contentar visitant una associaci'o en pro de la llibertat del tibet on ens van donar unes webs i ens van acomiadar amb un somriure. 
S'i que vam poder gaudir d'un tranquil passeig per un cam'i que estava ple de pintures tibetanes i que ens va servir per relaxar-nos i recuperar la nostra consci'encia com a persones despr'es d'un viatge que per poc acava amb la nostra paci'encia. 
El dia seguent vam anar a un salt d'aigua on vam fer un segon passeig i despr'es vam enfilar el cam'i cap a Amritsar. Aquest cop van ser nom'es sis hores, amb dinar incl'os... aix'i que ara, despr'es de sopar nom'es ens faltaran set mes en sleeping train per arribar a Delhi, l'ultima parada abans de l'ad'eu.
Despr'es de con'eixer a Jaisalmer un canadenc que anava a Jaipur a veure el festival de l'elefant, vam decidir passar el nostre primer aniversari a la ciutat rosa. A m'es de coincidir amb aquest festival, el dia 21 de mars comensa tamb'e el holi, una festa que dura dos dies i en la qual la gent es llensa colors per celebrar l'inici de la primavera i el triomf dels deus sobre els dimonis. La primera tarda a Jaipur vam visitar un temple hind'u fet de marbre i dedicat a Laxmi Narayan. 
L'endem'a, vcomensar el dia a Amber, on hi ha una fortificaci'o en runes a uns 15 km de Jaipur. Ja a Amber, vam poder veure els primers elefants i formar part improvisada d'una banda de m'usics forsa peculiar. El fort era espectacular, tot i que sobraven uns quants milers de turistes per al nostre gust. 
Per la tarda vam anar al festival de l'elefant, en el qual ens vam poder fotografiar amb els animals guanyadors d'un concurs de decoraci'o de paquiderms. Tamb'e durant el dia 21 vam poder veure les primeres espurnes de holi, com podem veure amb les fotografies dels joves i d'un home realment xungo, que b'e podria ser l'equivalent de l'Angels en home i indi. ;) Amb molt de carinyo, xunguilla. ( Ojo! al boli Bic que porta el tio a la butxaca! )
Despr'es del festival vam anar a sopar a un restaurant peculiar: l'Om. Es tracta d'un local en forma esf'erica que triga una hora en donar tota una volta i oferir vistes panor'amiques de la ciutat. A m'es el menjar estava de conya, aix'i que un cop m'es ens hi vam abonar. 
A l'endem'a va comensar el holi de veritat. Com que estava tot tancat no vam poder visitar gaire els forts i temples, per'o a canvi vam gaudir d'un festival espectacular. A les fotos podreu veure la progressi'o d'una coloraci'o que sempre va anar in crescendo fins acabar de colors fins al cul. Per la tarda vam agafar un bus tur'istic amb el qual vam fer una ruta per la ciutat d'una hora mentre la gent cantava i tocava instruments, mentre esquiv'avem els cables d'electricitat (n'hi ha un que est'a viu de miracle, despr'es que li don'es per agafar un dels cables amb les dues mans... quin sonat!).
En el bus, vam con'eixer una fam'ilia madrilenya i un grup de tres noies basques que anaven tots plegats i vam compartir unes hores amb ells en una situaci'o que semblava d'acudit. Tamb'e vam poder trobar la que podria ser perfectament una reencarnaci'o de Kali, la deesa destructora i creadora, ( com els hi agrada aix'o de les reencarnaci'ons!) que sempre la representen treient una llarga llengua. 
Al vespre, vam tornar a agafar un tren de tercera classe per'o aquest cop vam reservar-lo mitjansant una travel agency i l'experi'encia va ser forsa millor que l'anterior: vam tenir un llit per a cadascun des del principi i hi havia forsa menys gent (un per llit). Desrpr'es de 17 hores (el trajecte m'es llarg del viatge), vam arribar a les dues de la tarda a Amritsar, una de les ciutats sagrades dels sijs. All'a vam poder veure el temple d'Or, una aut'entica maravella, i vam con'eixer el primer sij, que ens va explicar les bases de la seva religi'o i ens va vendre un dvd amb m'usica de l'India (aqu'i tothom aprofita l'avinentesa per vendre't el seu producte). 
Al vespre, vam arribar a Attari, la frontera amb Pakistan, on vam poder presenciar un parip'e folckl'oric de teatrillo, amb la baixada de bandera de les tropes dels dos paisos. M'es de 5.000 persones de la banda india i bastants menys de la pakistan'i van aglomerar-se en unes grades per poder veure com dos grups de militars feien el payaso i s'intercanviaven mirades i patadetes agressives... tot un espectacle. 
El dia 17 al mat'i vam agafar un taxista que ens va portar de Jodhpur a Ranakpur, on hi ha el temple Jainista m'es gran de la 'India i que 'es lloc de peregrinaci'o obligada per a tots els seguidors d'aquesta religi'o. La veritat 'es que el temple 'es molt guapu, i fins i tot ens el van vendre com un temple molt millor que el mateix Taj Mahal. Despr'es de passar un parell d'hores admirants aquests conjunts de temples, el taxista ens va portar per una carretera que era pitjor que la collada de tosses, pero molt interessant per la quantitat de poblets petits que anavem veient durant el trajecte. Finalment vam arribar al nostre dest'i: UDAIPUR. Per la nit no vam veure gran cosa. Nom'es les vistes del llac, que semblaven bastant xules. 
El dia 18 pel mat'i vam aprofitar per fer algunes compres de roba ( es que hi ha cada cosa que es per flipar!) i per probar-nos roba t'ipica d'aqui, com els saris que porten les noies, i que la Marta es va probar un, que tot i ser molt guapu, 'es xungo caminar amb aix'o possat!!! Per la nostra ruta matinera, tamb'e ens vam creuar amb un animal'o que encara no haviem vist: L'Elefant. S'i. Per als seguidors de les nostres trobades amb la fauna 'india, aqui van un parell de fotos. 
M'es tard vam trobar un home que ens va fer de guia per un temple i ens va ensenyar un ritual que el vam seguir al peu de lletra. Tocant 7 cops el marbe que es veu a la foto, aconseguirem la protecci'o de Visnu, i no haurem de trepitjar mai m'es un hospital. Nosaltres ho hem fet. Aviam si al menys ens protegeix durant la resta de viatge! Tamb'e ens va mostrar tamb'e el seu tatuatge de l'Om. Tot un personatge. 
Per la tarda vam fer un passeig amb barca pel llac d'Udaipur, i amb la calor que va fer durant la ruta, vam decidir al acabar anar a l'hotel, agafar el banyador, i apropar-nos a l''unic hotel de la ciutat que t'e piscina! Buah! Una tarda de luxe. Piscina, menjar a la terrasseta... i el millor de tot, vam descobrir que en una cantonada de la piscina hi havia un jacuzzi! Mare meva! vam aprofitar per veure la posta de sol des d'aquesta banyera que ens ha deixat com nous! 
