Malgrat la bellesa del temple daurat, la poluci'o i l'estr'es continu que hi havia al centre de la ciutat ens va portar a decidir-nos per un pla alternatiu. Nom'es ens faltava per explorar la religi'o budista, aix'i que vam decidir anar a Dharamsala, on actualment viu el Dalai Lama i un bon nombre d'exiliats tibetans. Per sort, quan ja ten'iem reservat el taxi per dos dies, l'encarregat de l'hotel on est'avem sopant ens va recomanar que no hi an'essim, ja que els conflictes estaven a l'ordre del dia com a consequ'encia de les tensions amb la Xina. Nou canvi de plans. Ens van recomanar un poble tranquil de muntanya on tamb'e s'hi podien trobar alguns exiliats del Tibet. En principi, Dhalousie estava a unes quatre o cinc hores, aix'i que ens vam animar. Ten'iem dos dies per visitar-lo, ja que el tren ens sortia d'Amritsar el dia seguent cap a Delhi. No obstant aix'o, aquest cop la jugada no ens va sortir prou b'e. No tot podia ser perfecte... Despr'es d'esperar una hora a que es pos'essin d'acord a l'agencia de viatgers i de canviar tres cops de cotxe, per fi vam poder sortir amb un taxista que semblava analfabet i un nen que la Marta pensava que tenia vuit anys per'o que finalment en tenia 15 i deia que tamb'e conduia (per sort no va agafar el cotxe). El que semblava un trajecte curt es va convertir en un malson, en el qual el conductor (que possiblement no sabia llegir i encara gr'acies del nen) preguntava tot sovint a la gent per saber per on havia d'anar.
El cam'i es va anar allargant per trams sense carretera, amb obres i cada cop per paratges m'es rurals. Nom'es la constant visio' de camps interminables de marihuana aconseguien treure'ns algun somriure. A m'es, vam comensar a pujar per uns ports de muntanya impressionants i sense valles. Finalment, vuit hores per fer un trajecte de 180 quil'ometres i una mala llet a sobre de collons. Hora prevista de sortida: 9 A.M. Hora d'arribada: 17.30 P.M. Tot un dia dins d'un cotxe per passar unes hores a un poblet de muntanya. Tot s'ha de dir que les vistes eren acollonants, amb orientaci'o cap a Cachemira, unes muntanyes forsa altes que en un primer moment vam confondre amb l'Himalaia.
A m'es, despr'es de l'espera vam agafar un hotel de luxe per un preu m'odic, ja que era fora de temporada. Com a part negativa, els budistes van tancar el mercat durant uns dies com a mesura de protesta contra la represi'o de la xina, aix'i que ens vam haver de contentar visitant una associaci'o en pro de la llibertat del tibet on ens van donar unes webs i ens van acomiadar amb un somriure.
S'i que vam poder gaudir d'un tranquil passeig per un cam'i que estava ple de pintures tibetanes i que ens va servir per relaxar-nos i recuperar la nostra consci'encia com a persones despr'es d'un viatge que per poc acava amb la nostra paci'encia.
El dia seguent vam anar a un salt d'aigua on vam fer un segon passeig i despr'es vam enfilar el cam'i cap a Amritsar. Aquest cop van ser nom'es sis hores, amb dinar incl'os... aix'i que ara, despr'es de sopar nom'es ens faltaran set mes en sleeping train per arribar a Delhi, l'ultima parada abans de l'ad'eu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada