Peaceful paradise: Orchha

Ens vam llevar a primera hora per agafar el nostre primer bus. Tothom ens havia dit que els viatges en bus eren el pitjor del m'on, per'o potser per l'emoci'o que provoca el descobriment de noves emocions, ens va semblar forsa divertit. Tal i com ens havien dit, gaireb'e durant les quatre hores i mitja que va durar el trajecte va estar sonant una m'usica estrident.
Arribant a Orcha, vam endinsar-nos pel mig de poble i ens vam trobar alguns animals, aix'i com una fam'ilia que estava celebran un 'sadhi' o casament. All'a ens van mostrar la daga que porta el nuvi i que podeu veure en la fotografia. Per als que us va agradar la foto d’en Mari’a amb la vaca de Varanasi, aqui us deixem dos mes que no tenen desperdici.

Vam seguir passejant i despr'es d'ensenyar a fer la vaca a uns nens ens vam trobar un camperol que ens va convidar a seguir-lo a trav'es del bosc. Per a la nostra sorpresa, l'home ens estava guiant fins a uns temples abandonats molt semblants als temples dels monos del Llibre de la Selva. De la mateixa manera que amb el nuvi i els seus familiars, no vam poder parlar amb cap dels dos camperols que ens van guiar a trav'es del bosc, ja que nom'es parlaven hindi.

Cap al vespre, vam anar al guest house per descansar una mica, per’o una m’usica que s’escoltava des de l’habitaci’o ens va cridar l’atencio’. Vam baixar i tot just davant de la porta de l’hotel vam trobar-nos una comparsa, amb tot de m’usics i gent ballant amb una carrosa amb llums I un rickshaw que portava un generador al darrera, i del qual penjaven dos fils que donaven llum a tots els membres de la rua. Vam fer un parell de fotos i vam deixar la c’amera per poder gaudir de la festa, que finalment vam descobrir que es tractava d’un sadhi, ‘es a dir un casament. Durant la vetllada vam con’eixer en Jagmohan i la seva fam’ilia, que ens van convidar a fer uns chais a casa seva i que ens va marcar els nostres dies a Orchha. L’endem’a ens vam llevar aviat per anar a esmorsar unes paranthas (una mena de crep, per’o m’es bona) de truita i formatge. Tot seguit, vam visitar el palau del maharah’a Raj Ganga i tamb’el de l’emperador, Jehangir Majal, que van trigar uns 20 anys a construirlo i nom’es hi va estar un dia. Les imponents vistes des dels valcons del palau ens van fer gaudir moments molt tendres.
Per la tarda, vam agafar un Autorickshaw que tamb’e ens va fer de guia, tant pels temples com pels camps de la zona, deixant-nos probar tot tipus d’aliments: Papaya, lima, shanna ( que es una mena de p’esol) i el chapati, que es la llavor amb la que fan el pa de pita, que esta bon’issim.